Grallera Gran del Boixeder

Si mirem la boca, amb el sud a l'esquena, trobarem la instal·lació i algunes restes de pintura vermella en un bloc a la dreta de l'amplia boca, d'uns quatre metres de diàmetre.
Cal parar atenció al fregament i col·locar un parell de protectors per la corda, puig que la instal·lació està situada de tal manera que no permet evitar-lo.
Davallant per la boca ens endinsarem en un preciós pou cilíndric cobert de molsa que patina com una mala cosa. Aquestes molses li confereixen un aspecte bucòlic.
A la base del pou trobem un replà ple de guano de gralla, on també trobarem un espit que ens permetrà fraccionar, i accedir a la capçalera del segon i últim pou, de 57 metres de vertical aèria en la seva pràctica totalitat, amb amplades de fins a 10 metres. Al llarg del pou hi trobem algunes formacions prou generoses, així com algunes incògnites a les parets del pou de possibles continuïtats, que en un futur requeriran d'un pèndol o passamà per accedir-hi.
A la base del pou hi trobarem una gran quantitat de guano (en alguns indrets cobreix fins a mitja cama), així com també un dipòsit d'aigua.
Als extrems d'aquest pou, dos conductes descendents ens condueixen a la fondària màxima de 81 metres.
Cal fer esment que gràcies a l'amplia boca, i a la “perfecció” del tub que conforma l'avenc, la llum natural penetra fins a molt avall, podent gaudir d'una visibilitat més que generosa fins a força metres de fondària.

Des del poblet de Josa del Cadí s'ha de pujar fins el coll de Jovell situat a 1792 metres. Si no disposem d'un vehicle tot terreny, la millor opció serà accedir-hi des de Josa (ja sigui per la pista que porta a Cornellana o pel GR 150-1).
Sortint del poble en direcció a Gósol, immediatament ens toparem amb una pista que surt a l'esquerra de la carretera cap a coll de Jovell; aquesta pista, uneix també Josa amb Cornellana i Fórnols, tot i que passat coll de Jovell acostuma a estar en pitjor estat, és per això que recomanem l'accés per Josa.
Un cop a Coll de Jovell, prendrem el GR 150.1 que puja, feixuc i directe cap a la Serra del Cadí, travessant en la seva part alta alguns trams rocosos que poden dificultar la progressió als menys avesats a aquest tipus de terreny fins assolir l'alçada de 2350 metres, i haver superat els 560 metres de desnivell que hi ha fins la zona més herbosa dels Planells de Munt (o els Planells de Josa segons l'ICGC), on el GR és marcat en estaques. Aquí virarem a la dreta, perdent lleugerament alçada, per al cap d'uns 300 metres d'haver deixat el GR trobar la Grallera Gran del Boixeder, al marge d'una petita canal.

Durant la febre per la recerca del fantasmagòric gouffre de la Sorcière (S.C. De Saint-Pons, 1964), van ser moltes les batudes que es van fer els anys posteriors per la serra del Cadí.
Una de les primeres va ser la protagonitzada per Francisco (Helios) Chavarria (GES - CMB), Oleguer Escolà (ERE – CEC) i A. Escolà, pare de l'Oleguer i que anava d'acompanyant.
Farem un extracte del relat que l'amic Escolà ens ha fet manta vegades amb la seva peculiar narrativa. Els dies 27 al 29 de juny del 1965 van decidir fer una excursió per la zona alta del Cadí i mirar de que es tractava el topònim gralleres que apareixia en el mapa de l'Alpina i de les quals els havien informat prèviament a Josa. Després de superar l'aproximació, baixen primer la grallera petita i tot seguit emprenen el descens de la grallera gran. Cal dir que de material portaven una escala elektron de 20 metres i una corda, suposadament de 60 metres. Amb l'escala arriben fins al replà dels 20 metres, però el pou continua avall. Lliguen la corda al final de l'escala i en Chavarria decideix fer un rappel, però ... ¿ Cómo subiggué, Oleguer?. Aquest es treu del sarró un joc de jumars (estris que en Chavarria no havia vist mai en la seva vida) que havia portat en Joan Antoni Raventós l'any anterior d'un viatge d'estudis a Estats Units. L'Oleguer li fa una breu explicació del seu funcionament i en Chavarria se'n va pou avall. Quan veu que se li acaba la corda, calcula que li manquen uns 6 metres per arribar al fons i decideix tornar amunt. S'instal·la els jumars i al cap d'una estona, l'Oleguer des del replà sent: ! Oleguer, egsto no sube!. A crits li torna a explicar com se'ls ha de posar, però res, allò no funcionava. Tot això agreujat amb la frontal elèctrica que només s'encenia a estones a força de cops. Passen els minuts i res, en Chavarria allà baix penjat com un fuet. A tot això, l'Oleguer sent que el seu pare parla amb algú, puja a la boca i es troba amb dos pastors que pasturaven per aquelles contrades. Demana ajut per, entre tots quatre, “apianar” l'escala, la corda i en Chavarria a l'extrem. Però res, després d'un primer intent fallit, els pastors es fan fonedissos. Torna a baixar al replà per continuar donant instruccions i al cap de força estona sent: ! Buggo, migga que soy buggo! !Oleguer, ya subo! (naturalment hem omès tots els renecs que acompanyen el diàleg). Quan arriba al replà s'explica, resulta que a les fosques havia posat el jumar inferior a les bagues del superior i no a la corda. Al cap de gairebé una hora penjat, en un cop de llum de la frontal s'havia adonat del terrible error. Aquest relat és una demostració més de tot allò que no s'ha de fer mai en una exploració.
Sembla ser que l'any següent hi va haver un nou intent fallit de baixar el pou per part de membres de l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró. No és fins l'agost del 1968 que, en una breu campanya de la SIRE – UEC Sants, s'aconsegueix explorar tot l'avenc i fer una topografia molt esquemàtica que situa la cota de màxima fondària en 87 metres.
No es tornen a tenir notícies de cap més visita fins l'agost del 1995, en que durant una de les seves campanyes al Moixeró – Cadí, membres de la SIES – l'Avenç (Esplugues de Llobregat) tornen a explorar-lo i fan una topografia més completa i precisa, la qual però, ha restat inèdita fins que en Jordi de Valles la retroba a l'arxiu de la SIES i es publica al segon volum del seu Catàleg (2009).

1. Cot, M.P. (1967).- “Cadí”. Circular Agrupació Científico Excursionista de Mataró (4): 4-5. Mataró.
2. Escolà, O. (1965).- “Noticia”. Cavernas (6): 197. Grup d'Espeleologia de Badalona.
3. Miñarro, JM. (1972).- “Graller del Boixader”. EspeleoSie (12): 5-9. SIE del centre Excursionista Àliga. Barcelona.
4. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. (L'Alt Urgell i la Cerdanya). Vol. 1: 166 pp. Políglota. Barcelona.
5. Valles, J. de (2009).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Alt Urgell): 384 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Fitxa actualitzada el juliol de 2020. Fotografies de Marc Estrada Mirabent. Altres dades facilitades per Albert Caellas Cardona (http://relleus.cat) i (espeleologiacatalunya.com/alt-urgell/grallera-gran-del-boixeder).