Cova de les Campanes

La petita boca dóna pas amb un ressalt fàcilment superable a la galeria que, obstruïda per un gran bloc, baixa amb pendent regular entre blocs fins la sala del Celestino, des d'on surten diferents vies. Remuntant des del fons de la sala, a la dreta surt una galeria que ens condueix al primer pou de la cavitat, i seguint per la mateixa, gairebé al fons i a la dreta, en surt una altra que marxa de forma paral·lela ascendent i contrària (galeria transversal). A l'inici d'aquesta galeria, un pou ens porta a una altra galeria que marxa en sentit descendent fins fer-se impenetrable.
Baixant el primer pou esmentat, arribarem a la sala de la Distribució, que ve a ser la continuació de la sala del Celestino en un nivell inferior; un cop aquí es pot seguir per quatre galeries; la galeria directa, és la més evident, segueix el descens amb un petit ressalt de 4 metres fins arribar a un punt impenetrable on cal seguir remuntant per darrere d'un bloc i baixar un altre ressalt fins quedar obstruït per blocs. De nou a la sala de la Distribució i en direcció contraria a la galeria directa, apareix una finestra que dóna pas mitjançat un pou de 8 metres a la galeria Gominoles, on després de superar un gran bloc, hi ha una galeria descendent que comunica amb el Pastafang, el punt de més profunditat de la cavitat (-70 metres).
Al Pastafang també s'hi pot accedir des de la sala de la Distribució pel pou que hi ha a l'esquerra de la galeria Directa. Per la galeria del Passamà, cal instal·lar una corda al pou del Pastafang i arribar a l'altra banda on hi trobem dues vies, a la dreta el Passamà Inferior i a l'esquerra el Passamà Superior. El Passamà Inferior baixa per un fort pendent on és necessari instal·lar una corda per arribar a una sala que comunica amb el Passamà Superior per una xemeneia i acaba amb un pou de 7 metres. Pel Passamà Superior, després d'un ressalt d'uns 4 metres s'arriba a una saleta que segueix per una gatera fins una xemeneia. Gairebé totes les galeries segueixen una direcció aproximada N-S.

S'hi pot arribar per la Morera de Montsant o bé per Margalef. Un cop arribats al Clot del Cirer, cal baixar pel camí que surt d'aquest indret vers el barranc de la Falconera. Tot seguint el camí i poc abans de creuar el barranc, s'arriba a un pla de cingle on cal seguir el corriol a mà esquerra per pujar a sobre de la Falconera; un cop allí i tot seguint la carena fins remuntar un llisar de cingle que és damunt del Clot de la Boira, a l'altre vessant hi ha un rotlle d'alzines que cal travessar sempre anant per la carena fins arribar a un petit turó on hi ha un pal clavat des d'on en veurem un altre a uns 50 metres amb una alzina a sobre (dades de 1995). Un cop arribats a aquest últim punt, al peu del qual hi ha un enfonsament, cal baixar en direcció a l'obac girant una mica a la dreta per tal de trobar la boca a uns 20 metres d'aquest turó.Coordenades facilitades per Jordi Navarro, CE Castellar del Vallès.

Pels voltants de 1917 es construí el que avui es coneix com a Mas de Soleràs, el seu propietari en Josep Segura en una de les estades al Mas, (ignorem quants anys més tard) un dels pastors li comunicà que en les seves terres dalt a la carena hi havia un forat del que sortia fum, l'home intrigat es dirigí a cercar-lo acompanyat d'un noiet del poble, en Celestino Tamarit, una soga i els llums de carbur. Un cop localitzat el forat i baixant amb molt de compte arribaren a un punt on hi havia unes grans banderes i en copejar-les decidí el nom de la cova: “Aquesta es dirà la Cova de les Campanes”. Aquesta cova fou gairebé motiu de peregrinació al Montsant, cada any hi anaven els quintos a passar uns dies al Mas i aprofitaven per pujar a veure-la, però el costum es perdé i ningú sabia explicar amb certesa la situació de la cova, tant sols aquell noi de Soleràs que la trobà quasi cinquanta anys enrere (amb aquesta data que donen, situaria la data de la troballa de la cavitat pels voltants de 1945), donà una situació i descripció fiables als membres del GELL, encara que no s'hi va anar fins que van conèixer a dos nois, en Jaume i en Carles que hi havien estat feia poc temps i es van oferir a acompanyar-los, localitzant la cova de les Campanes i l'Avenc de l'Alba. Havien passat tres anys des de la primera recerca del GELL per localitzar la Cova de les Campanes.

1. Farrús,M.;Satorra,A.;Pérez,Ll.(1999).-Resultats de les campanyes del grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant.” Grallera (5):5-44. GELL-CE Lleida.

• Coordenades i fotografies facilitades per Jordi Navarro, CE Castellar del Vallès.