Avenc del Cairat

Una àmplia boca, quasi circular, dóna pas a un únic pou de 8 metres de desnivell. La base, inclinada en fort pendent és coberta per una gran quantitat de blocs de totes mides, finalitzant en un forat impenetrable per on s'engoleixen les aigües captades per la cavitat.
L'avenc es desenvolupa en gresos vermells eocènics, molt fracturats.
Es tracta d'un engolidor, temporalment actiu, que recull les aigües de la riera de Can Tobella, la qual desguassa al Llobregat.
Els espeleòlegs de la SE Gelera i GE Pedraforca van fer una coloració amb fluoresceína, tot esperant una resposta en algunes suposades ressurgències situades entre l'avenc i el proper riu Llobregat, però el resultat fou nul, tot pensant que les aigües es deuen escolar directament a la capa freàtica.

Anant per la carretera C-55, d'Olesa de Montserrat a Monistrol, en el quilòmetre 7,100 cal prendre un trencall a la dreta que passa per l'antic balneari de la Puda i seguir la pista -cruïlles amb indicadors- fins arribar a Can Tobella (Can Tovella, al mapa de l'ICC). Des d'aquí cal prendre el camí que baixa a la resclosa del Cairat, es creua la via del tren i a uns 300 metres es troba el torrent de Can Tobella el qual caldrà remuntar fins el punt que gira cap al NE, trobant-se l'avenc en aquest punt al bell mig de la llera del torrent.
Actualment tota la zona és coberta per un canyissar impenetrable que no ha permès la seva relocalització.

Descoberta i explorada a principis del 1972 quan membres dels grups barcelonins SE Gelera i GE Pedraforca van fer una campanya de catalogació i estudi del conjunt de cavitats de la zona de Can Tobella.

Bellés, Xavier, Mor, Jordi (1973).- “Cairat – 72”. Ildobates (III-IV): 7-43. GEP de l'Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.